Noies.cat

Més de 400 dones van morir a la forca a Catalunya durant els segles XVII i XVIII acusades de bruixeria. Moltes d’elles -vídues, velles, pobres, immigrants occitanes- no sabien de què les acusaven, ja que moltes de les acusacions eren fruit de les supersticions populars. Les bruixes van existir? Adoraven el diable? Era un temor arrelat de manera infundada en societat rural catalana? El Museu d’Història de Catalunya vol reflectir aquest fosc període de la història amb l’exposició Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya, una mostra que vol “dignificar els oblidats de la història”, en aquest cas les dones, segons el cap d’exposicions, Jusèp Boia.

L’exposició posa de manifest l’estreta línia que, durant l’Edat Mitjana, separava la màgia de la bruixeria o de la ciència. Però no va ser fins el segle XV que, a partir de la teoria de sant Tomàs d’Aquino, el poble i l’Església van començar a considerar que el dimoni era present a la terra i que un seguit de persones es dedicaven a lloar-lo. L’exposició mostra un document inèdit fins ara, i únic a tot Europa, en què els habitants de les valls d’Àneu ja afirmen, el 1424, que un seguit de dones s’apleguen a la zona per copular amb el diable.

A partir d’aquest document, es trenca amb la creença que va ser l’Església la que va condemnar les bruixes a la foguera, sinó que va ser el propi poble qui les va dur a la forca. L’exposició posa de manifest que, als llocs on la Inquisició estava plenament implantada -Castella, Itàlia….-, pràcticament no es va cremar cap bruixa. Però a les zones on l’Església no tenia tanta força -Catalunya, Alemanya, Escòcia…-, moltes dones remeieres van morir a la forca, condemnades per la pressió popular. Aquest és el cas de Francina Redorta, condemnada el 1616, de la qual algú va tenir l’ocurrència de dibuixar-ne la seva execució, document que ara dóna imatge a l’exposició.

Aquells centenars d’execucions han deixat una forta petjada en l’imaginari popular català, aspecte que la mostra també destaca. Actualment, bona part de la cultura tradicional catalana fa esment a aquella època, des de multitud de rondalles fins a l’Aquelarre de Cervera o l’Aplec i Nit de Bruixesde Balenyà, passant per multitud de supersticions com la que considera que, fent sonar les campanes d’una certa manera, les bruixes no s’atreviran a enviar malvestats al poble.