Deprecated: Function eregi() is deprecated in /usr/home/noies.cat/web/wp-content/themes/nuevo/index.php on line 20

Silvia Ferrer, guanyadora del concurs per a joves periodistes radiofònics “Connecta’t a la ràdio amb Ràdio Flaixbac i el Carnet Jove”

Col·laborarà, durant una temporada, en el programa ‘El matí i la mare que el va parir’ de Ràdio Flaixbac

Silvia Ferrer i Ezequiel, de 23 anys i veïna de Sant Cugat, ha estat la guanyadora de la primera edició del concurs “Connecta’t a la ràdio amb Ràdio Flaixbac i el Carnet Jove”, convocat pel programa Connecta’t del Carnet Jove i el Grup Flaix amb l’objectiu de facilitar l’accés al món professional dels joves periodistes radiofònics.

La guanyadora del concurs col•laborarà en el programa “El matí i la mare que el va parir”, que s’emet de dilluns a divendres de sis a deu del matí a Ràdio Flaixbac. Ferrer signarà un contracte amb el Grup Flaix durant una temporada (setembre 2007 - juliol de 2008) i participarà en el programa tres vegades a la setmana, comentant amb el presentador qüestions relacionades amb cinema, activitats culturals (exposicions, teatre, concerts…), televisió, escapades, premsa del cor i notícies d’actualitat curioses, entre d’altres.

Via: gencat

Pipape.cat és un nou portal que ofereix jocs flash per a poder jugar gratis des d’internet, centrat bàsicament en els jocs pensats i
orientats a noies.

Pipape.cat es distingeix de la resta de portals de jocs flash en molts aspectes: És un portal en català, lliure de publicitat i amb jocs en qualsevol idioma aptes per totes les edats.

pipape.cat

Via: mosenchufem.com

El Parlament Europeu va aprovar definitivament aquest dimecres el programa Daphne III contra la violència vers les dones i els infants en el conjunt de la Unió Europea. Aquest programa comptarà amb un pressupost de 116,85 milions d’euros en el període 2007-2013. Aquests diners es destinaran a finançar diversos tipus d’accions i projectes realitzats per ONG que treballen en la sensibilització i prevenció de la violència contra les dones i els infants, així com en la recopilació d’informació estadística. Abans del programa Daphne III, entre l’any 2000 i el 2007, la Unió Europea va promoure els programes Daphne I i II, dotats de 70 milions d’euros en total.

daphne.jpg

Una enquesta de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa (IESE) ha fet algunes revelacions interessants sobre com afecta la feina a les dones directives en la seva vida personal i familiar. L’estudi ha revelat una tendència major en les directives a renunciar a les baixes maternals i a pensar que aquest període de descans pot tenir conseqüències negatives en la seva carrera professional. També ha demostrat que dones i homes prenen les decisions sobre la seva promoció professional en funció del temps que els quedi per estar amb les seves famílies. Elles, volen més temps lliure.

directives.jpg

Segons l’enquesta realitzada per l’IESE, el 18% de les dones directives renuncia a la baixa maternal i les que decideixen agafar-se els quatre mesos de descans, confessen que viuen aquest període amb la por que això pugui tenir conseqüències negatives en la seva carrera i futur professional.

A l’altra banda de la balança, només el 12% dels homes directius enquestats per IESE agafa la baixa de paternitat (abans de tres dies, ara de 15), però el 69% dels que ho fan consideren que és un període que han gaudit i que els ha comportat millorar la seva imatge social.

L’IESE també ha preguntat a directives i directius com plantegen el seu futur professional. Com a resultat, han confirmat que les dones decideixen si es promocionen professionalment en funció del temps lliure que els quedi per estar amb les famílies. És a dir, que el criteri determinant a l’hora de prendre una decisió sobre la trajectòria laboral és la possibilitat de conciliar el temps de treball amb el personal i el familiar. Per als directius, en la seva vida pesa igual la promoció professional que aquest equilibri entre feina i família.

Relacionat amb aquesta tendència de les directives a buscar un equilibri entre vida laboral i familiar, l’enquesta de l’IESE també descobreix que un 30% de les dones que deixen de ser assalariades ho fan per crear una empresa o per treballar com a autònomes perquè això els permet distribuir-se millor el temps entre feina i família.

Vía: www.lamalla.net

Equatorianes, colombianes, romaneses i marroquines van presentar la meitat de les denuncies que el 2006 es van tramitar per delictes de violència de gènere arreu d’Espanya. El nombre de denuncies per motius de gènere ha pujat d’un 0,5% entre les dones espanyoles, i un 30% entre les estrangeres.

violencia.jpg

Les equatorianes, amb 3.415 denuncies, les colombianes amb 1.951, les romaneses amb 1.941, i les marroquines amb 1.831 encapçalen el llistat de dones que acusen els seus companys d’un delicte d’agressions i violència de gènere. Pel que fa a les ciutadanes de l’Europa dels 25, les britàniques són les que més sovint van presentar denuncia a comissària, amb un total de 781 casos.

El nombre de dones estrangeres que denuncien un cas de maltractaments ha passat de 14.339 el 2004 a 16.464 el 2005 i 18.745 el 2006. En el mateix període, les denuncies presentades per ciutadanes espanyoles han passat de 43.186 a 43.400.

11 ciutadanes estrangeres han perdut la vida a mans dels seus companys o excompanys sentimentals en els primers cinc mesos del 2007. La xifra d’espanyoles mortes s’eleva a 15, una desproporció que il·lustra la major incidència de les agressions de gènere entre les ciutadanes estrangeres. La taxa de víctimes estrangeres és de 5,7 mortes per cada milió de dones, sensiblement superior a les 0.73 espanyoles mortes per milió.

Vía: www.lamalla.net

Unes 300 dones de 25 països, entre les quals 11 de catalanes, pedalejaran durant 15 dies en una bicicletada reivindicativa a favor de la pau a l’Orient Mitjà i els drets de les dones. És la bicicletada Follow the Women, una iniciativa que enguany arriba a la seva tercera edició i que travessarà Síria, Líban, Jordània i les ciutats de Betlem, Jerusalem i Jericó des d’aquest dijous i fins dilluns.

bicis

La bicicletada Follow the Women va néixer el 2004 per inciariva de cinc dones originàries del Regne Unit, Xipre, Suècia, Jordània i el País Basc que pretenien conscienciar sobre el conflicte que es viu a Orient Mitjà, un conflicte cruent, llarg, però on les dones tenen un important paper com agents de pau.

En la seva primera edició, aquestes dones van aconseguir convocar fins a 270 dones provinents de diversos països, entre ells Palestina, els Estats Units, l’Iraq, Espanya i Regne Unit, i van pedalejar més de 300 quilòmetres a través del Líban, Síria i Jordània.

En la segona edició, el 2005, les participants van aconseguir entrar a Palestina, un fet molt significatiu que va realçar el caràcter reivindicatiu del seu missatge a favor del diàleg per a la resolució de conflictes.

Per aquest any, la bicletada Follow the Women vol igualar la participació de les edicions anteriors. De moment s’hi han apuntat 300 dones de les quals 11 de catalanes. La marxa començarà a la ciutat síria d’Aleppo i anirà cap al Líban (Trípoli, Saïda, Beirut), Jordània (Amman, Madaba) i Palestina (Jerusalem, Betlem i Jericó).

Al final del recorregut, a Jericó, aquestes dones participaran en una conferència sobre la pau i la justícia amb dones israelianes i palestines. Allà també faran públic el seu rebuig a la violència i el seu suporta ls moviments de dones que treballen en la construcció de la pau.

Segons una informació de la qual se’n fan ressò l’agència de notícies Efe, a l’Iran es començaran a fabricar unes bicicletes especialment per a dones. Segons explica una de les responsables del projecte, Elaheh Sofali, aquestes “bicicletes islàmiques” portaran instal·lada una cabina que cobrirà la meitat baixa del cos de la dona, d’aquesta manera es dissimularan les seves formes.

banyadors

Però, la bicicleta islàmica no és l’únic invent que el món musulmà s’ha inventat per adaptar les normes que estableix la seva religió als nous temps. Així, per exemple, a Sidney (Austràlia), les dones musulmanes que treballen com a vigilants de la platja, en comptes de banyadors, porten l’anomenat burkina, un uniforme amb tela de banyador que cobreix tot el cos i el cap de la dona, deixant només al descobert mans, peus i cara.

Aquests invents - que a Occident es pot veure com una restricció més que discrimina la dona iraniana - a l’Iran pot ser el que ajudi a desenvolupar la pràctica professional de la natació o del ciclisme entre les dones. Els religiosos més conservadors no han vist mai amb bons ulls que la dona practiqui esports i menys els que deixen al descobert o fan endevinar les formes femenines. Per això, malgrat que als anys 90 la filla de l’expresident Akbar Hachemi va voler donar-li un impuls, el ciclisme femení és una pràctica quasi inexistent a l’Iran. El mateix passa amb la natació.

Sis de cada 10 maltractadors reincideixen

Dilluns, 21/05/2007 (12:29)

Aquest dijous, la consellera de Justícia, Montserrat Tura ha presentat quatre estudi sobre violència de gènere i justícia. Algunes de les dades que han revelat posen en qüestió l’eficàcia de les denúncies i de les teràpies per a maltractadors. Segons una de les estadístiques, el 60% dels homes denunciats per violència de gènere torna a agredir la seva parella. Aquest índex de reincidència és molt més elevat que el dels delinqüents en general, que se situa en el 37%. Tura ha qualificat aquest índex de reincidència en els maltractadors denunciats d’”elevadíssim”. Un altre dels estudis ha trencat amb alguns tòpics: el perfil de la víctima no és el de la mestressa de casa. En la majoria de casos es tracta de dones joves amb treball remunerat i estudis.

maltractadors

Segons ha explicat la consellera Tura, les dades que aquests estudis, elaborats pel Centre d’Estudis Jurídics (CEJFE) i l’associació Institut Genus, confirmen el que ja se sospitava: que el fenomen de la violència de gènere és “crònic i repetitiu”, a diferència d’altres delictes. Per això l’índex de reincidència dels maltractadors és tan elevat i per això es registren uns percentatges tan alts de víctimes que han estat agredides repetidament i durant molt de temps abans de presentar la primera denúncia.

Segons les dades fetes públiques per Justícia, el 73,5% de les víctimes han estat agredides abans de presentar la seva primera denúncia, percentatge que augmenta fins al 85,3% en el cas de maltractaments psicològics. L’informe adverteix també que només un 44% de les dones maltractades no se separa després de presentar denúncia i la mitjana de convivència amb l’agressor és de 13,7 anys.

Llegir la resta de l’entrada »

La ciutat que veuen les dones

Dilluns, 21/05/2007 (12:26)

L’Ajuntament de Manlleu (Osona) es pregunta com veuen les seves ciutadanes el municipi. Per això els ha proposat que agafin les seves càmeres de fotos i plasmin allò que els agrada de la ciutat o allò que no. Amb les fotografies que facin les manllevines s’organitzarà una exposició a Can Puget que durà per títol El Manlleu d’avui amb ulls de dona.

ulls de dona

Aquesta activitat no és cap concurs. Segons ha explicat la tècnica del Pla d’Igualtat d’Oportunitats de Manlleu, Cristina Ausiró, “no es busca la gran foto artística, sinó captar la perspectiva” que tenen les ciutadanes de la seva ciutat, ja que sovint són elles les més caminen pels carrers del municipi, però mai se’ls pregunta.

Així, el consistori pretén fomentar la participació de les dones i donar-los una oportunitat d’opinar sobre la ciutat on viuen.

Poden participar en aquesta activitat totes les dones residents a Manlleu, que han de presentar com a màxim dues fotografies. El tema ha de ser Manlleu, però hi ha via lliure per expressar amb la fotografia allò que es vulgui de la ciutat. El que agrada de la ciutat, el que desagrada, el que inspira, etc.

Les fotos s’han d’entregar en un CD a l’Àrea de Cultura o per correu electrònic (manlleuambullsdedona@manlleu.diba.es), abans del 27 d’abril a les 14:30 hores.

Les bases d’aquesta convocatòria es poden consultar en aquest arxiu PDF.

Via: www.lamalla.net

El Govern central ja ho té decidit. Les mares que no treballen no cobraran la paga mensual de 100 euros que sí que reben aquelles que treballen fora de casa per cada fill menor de tres anys. Segons una noticia publicada a El Periódico de Catalunya, l’Executiu central considera que l’objectiu de la paga de 100 euros mensuals per fill és un incentiu perquè les dones treballin fora de casa i amb aquests diners compensin els costos derivats de no poder tenir cura dels fills durant tot el dia i, per tant, no contempla fer extensiva aquesta paga a les mares que no treballen fora de casa.

mares.jpg

El Govern espanyol argumenta que quan es va dissenyar aquest ajut, a finals de 2002, es va tenir en compte la baixa taxa d’activitat femenina espanyola - inferior al 25% - i es va plantejar com un incentiu per incorporar la dona al mercat laboral.

Llavors ja es va pensar que només cobrarien aquesta paga les mares que cotitzessin a la Seguretat Social o a una mutualitat.

A l’inici de 2003, Hisenda va començar a abonar la paga per cada fill menor de tres anys a aquestes mares, a l’espera que l’Executiu fes extensible l’ajut a les mares que no treballen fora de casa.